El creixement econòmic mundial s'està alentint i podria provocar una recessió sincronitzada.

L'octubre passat, el Fons Monetari Internacional (FMI) va pronosticar que l'economia mundial creixeria un 4,9% el 2022. Després de gairebé dos anys marcats per la pandèmia, va ser un bon senyal d'un retorn gradual a la normalitat.En el seu informe bianual, l'FMI va fer algunes notes optimistes, assenyalant que mentre la pandèmia continuava, també ho va ser, encara que de manera desigual entre regions, la recuperació econòmica.

Només sis mesos després, l'FMI va revisar les seves prediccions: no, va dir, aquest any l'economia només creixerà fins al 3,6%.La retallada —1,3 punts menys del previst anteriorment i una de les més grans del Fons des de principis de segle— es va deure en gran part (no és sorprenent) a la guerra d'Ucraïna.

"Els efectes econòmics de la guerra s'estan estenent arreu, com les ones sísmiques que emanen de l'epicentre d'un terratrèmol, principalment a través dels mercats de productes bàsics, el comerç i els enllaços financers", va escriure el director d'investigació, Pierre-Olivier Gourinchas, al pròleg de l'edició d'abril de World Economic Outlook."Com que Rússia és un important proveïdor de petroli, gas i metalls i, juntament amb Ucraïna, de blat i blat de moro, la caiguda actual i prevista de l'oferta d'aquestes matèries primeres ja ha fet pujar els seus preus bruscament.Europa, el Caucas i Àsia Central, l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica i l'Àfrica subsahariana són els més afectats.L'augment dels preus dels aliments i dels combustibles perjudicarà a les llars amb ingressos més baixos a tot el món, incloses les Amèriques i Àsia".

Per descomptat, per cortesia de les tensions geopolítiques i comercials, l'economia mundial ja seguia una trajectòria a la baixa abans de la guerra i la pandèmia.El 2019, només uns mesos abans que la Covid-19 capgirés la vida tal com la coneixíem, la directora gerent de l'FMI, Kristalina Georgieva, va advertir: "Fa dos anys, l'economia global estava en ascens sincronitzat.Mesurat pel PIB, gairebé el 75% del món s'estava accelerant.Avui dia, encara més part de l'economia mundial es mou en sincronia.Però, malauradament, aquesta vegada el creixement s'està desaccelerant.Per ser exactes, el 2019 esperem un creixement més lent en gairebé el 90% del món".

La crisi econòmica sempre ha afectat més a algunes persones que a altres, però aquesta desigualtat s'ha vist agreujada per la pandèmia.Les desigualtats s'estan ampliant tant a les nacions i regions avançades com emergents.

L'FMI ​​ha examinat el rendiment econòmic dels països avançats durant les últimes dècades i ha trobat que les disparitats subnacionals han augmentat des de finals de la dècada de 1980.Aquestes diferències en el PIB per càpita són persistents, augmenten amb el temps i poden ser fins i tot més grans que les diferències entre països.

Pel que fa a les economies de les regions més pobres, totes presenten característiques similars que les posen en un desavantatge important quan arriba una crisi.Solen ser rurals, menys educats i especialitzats en sectors tradicionals com l'agricultura, la indústria manufacturera i la mineria, mentre que les nacions avançades solen ser més urbanes, educades i especialitzades en sectors de serveis d'alt creixement de la productivitat, com ara la tecnologia de la informació, les finances i les comunicacions.L'ajustament als xocs adversos és més lent i té repercussions negatives de llarga vida en el rendiment econòmic, sobrecarregant un corol·lari d'altres efectes indesitjables que van des de l'atur elevat i una sensació reduïda de benestar personal.La pandèmia i la crisi alimentària mundial desencadenada per la guerra a Ucraïna en són una prova clara.